Abstract
Aquesta introducció planteja la necessitat de superar aproximacions retòriques sobre la humanització del sector públic, per situar el debat en el terreny de les implicacions institucionals, organitzatives i operatives. El text parteix de la constatació que, en societats cada cop més complexes, diverses i conscients dels seus drets, la qualitat de les institucions públiques no pot ser valorada únicament a partir de la seva conformitat amb el dret o de la robustesa dels procediments, sinó també de la seva capacitat d’escolta, adaptació, comprensibilitat i efectivitat en la relació amb la ciutadania. L’article revisa el concepte d’orientació ciutadana com a principi ordenador de l’acció pública i n’examina l’evolució. Finalment, el text subratlla les dificultats del pas del marc conceptual a l’aplicació pràctica i presenta les aportacions del monogràfic com a aproximacions complementàries a qüestions com la burocràcia defensiva, el dret a l’error, la digitalització i la comunicació jurídica planera, amb l’objectiu de contribuir a una Administració més accessible, relacional i orientada a les necessitats de la comunitat.