Abstract
La tecnologia blockchain (distributed ledger technology, DLT) dota els objectes d’una identitat digital permanent en el temps al marge de la seva naturalesa, i ha irromput amb força en diversos camps junt amb les criptomonedes. Més enllà de l’auge en l’àmbit financer, la seva aplicació en l’Administració pública es preveu àmplia i rupturista, especialment en el registre de diversos tipus d’actius, i la Unió Europea es configura com un dels seus impulsors principals. No obstant això, aquesta tecnologia està encara en un estat embrionari i la literatura actual tendeix a exaltar-ne els possibles beneficis sense analitzar-ne de manera sistemàtica la implementació o limitacions. Així mateix, costa trobar exemples de projectes consolidats en l’àmbit governamental, sobretot a causa de la reforma normativa que n’ha de precedir l’adopció plena. Aquest article aborda aquesta deficiència i recull un compendi de casos reals de registres d’identitats i de la propietat sobre tecnologia blockchain, de tall europeu i internacional (en països com Estònia, Suècia o Estats Units). A partir d’aquesta anàlisi, i aplicant una doble classificació funcional i tècnica, n’examina els diferents esquemes de funcionament i n’extreu les principals implicacions i reptes en el marc legal vigent. Recorre a una perspectiva tecnicojurídica i presta atenció especial a aspectes com els contractes intel·ligents (smart contracts).