RVRaquel Vaquer-Sunyer

Raquel Vaquer-Sunyer

*This is an algorithmically generated author record based on publicly available information.

Raquel Vaquer-Sunyer has a total of 193 co-authors. Here are the top co-authors by number of shared publications:


Latest Publications

  • Captures de pesca professional

    by Ismael Fernández López, Margalida Monserrat, Raquel Vaquer-Sunyer, Natalia Barrientos, Direcció General de Pesca

    Les captures de pesca professional aporten beneficis a l'economia balear. Mallorca representa el 75 % dels desembarcaments que es produeixen a totes les Illes Balears. A les Illes es consumeixen, aproximadament, > 20.000 t de productes pesquers. Si tenim en compte que la producció pesquera dels darrers anys se situa al voltant de les 2.000 t anuals i que pràcticament tot el que es comercialitza es consumeix a les Balears, podem afirmar que prop d'un 10 % del peix comercialitzat prové de la flota local.

  • Aqüicultura marina

    by Raquel Vaquer-Sunyer, Margalida Monserrat, José María Valencia Cruz, Lluïsa Flaquer

    L’aqüicultura, la cria en captivitat d’espècies d’aigua dolça o salada, té importància econòmica i de producció alimentària. En aquest document ens referim únicament a les espècies marines d’aqüicultura.

  • Nombre de centres de busseig recreatiu

    by Raquel Vaquer-Sunyer, Margalida Monserrat, Natalia Barrientos

    L’activitat de busseig recreatiu poden practicar-la els centres de busseig, els clubs de busseig, la Federació d’Activitats Subaquàtiques i els particulars. Aquest indicador es basa en l’única informació disponible al respecte, que és l’aportada pel Servei d’Ordenació Pesquera de la Direcció General de Pesca del Govern de les Illes Balears (GOIB) sobre els centres de busseig, empreses amb una activitat econòmica basada majoritàriament en la realització d'activitats subaquàtiques.

  • Número de centros de buceo recreativo

    by Raquel Vaquer-Sunyer, Margalida Monserrat, Natalia Barrientos

    La actividad de buceo recreativo pueden practicarla los centros de buceo, los clubs de buceo, la Federación de Actividades Subacuáticas y los particulares. Este indicador se basa en la única información disponible al respecto, que es la que aporta el Servei d’Ordenació Pesquera de la Direcció General de Pesca del Govern de les Illes Balears (GOIB) sobre los centros de buceo, empresas cuya actividad económica se basa mayoritariamente en la realización de actividades subacuáticas.

  • Capturas de pesca profesional

    by Ismael Fernández López, Margalida Monserrat, Raquel Vaquer-Sunyer, Natalia Barrientos, Direcció General de Pesca

    Las capturas de pesca profesional aportan beneficios a la economía balear. Mallorca representa el 75 % de los desembarques que se producen en todas las Illes Balears. En las islas se consumen, aproximadamente, > 20.000 t de productos pesqueros. Si tenemos en cuenta que la producción pesquera de los últimos años se sitúa en torno a las 2.000 t anuales y que prácticamente todo lo que se comercializa se consume en las islas, podemos afirmar que cerca de un 10 % del pescado comercializado proviene de la flota local.

  • Acuicultura marina

    by Raquel Vaquer-Sunyer, Margalida Monserrat, José María Valencia Cruz, Lluïsa Flaquer

    La acuicultura, la cría en cautividad de especies de agua dulce o salada, tiene importancia económica y de producción de alimentos. En este documento se hace referencia únicamente a las especies marinas de acuicultura.

  • Servei de Vigilància de la Posidònia

    by Margalida Monserrat, Natalia Barrientos, Raquel Vaquer-Sunyer

    La presència d’embarcacions recreatives al litoral balear va a més. És per això que la vigilància per evitar els ancoratges sobre Posidonia oceanica suposa un requisit fonamental per a la conservació d’aquesta espècie, les praderies que forma i la continuïtat dels nombrosos serveis ecosistèmics que sustenta. El Servei de Vigilància de la Posidònia té com a objectiu conscienciar la societat de l’obligatorietat de complir la normativa que prohibeix ancorar damunt les praderies.

  • Número de boyas de amarre de bajo impacto ecológico

    by Margalida Monserrat, Raquel Vaquer-Sunyer, Natalia Barrientos, Institut Balear de la Natura (Ibanat), Pesca i Medi Natural Conselleria D’AGricultura, Ports Ib

    La presencia de embarcaciones recreativas en el litoral balear ha ido a más, especialmente durante la temporada de verano, pero todavía se desconoce el número de embarcaciones que navegan y fondean en las playas de las Illes Balears. Este aumento de embarcaciones que fondean en el litoral balear supone una amenaza directa sobre las praderas de fanerógamas, especialmente de Posidonia oceanica. Esta planta marina está protegida en el ámbito europeo, nacional y autonómico como especie y como hábitat, y se ha observado que el fondeo mediante cabo o cadena utilizando anclas o muertos contribuye a la destrucción de sus praderas.3 Algunas de estas praderas pueden tener miles de años, debido al lento crecimiento de esta planta (2 cm/año); un tipo de crecimiento que hace que la recuperación de las praderas dañadas también sea muy lenta.

  • Ciencia ciudadana marina

    by Margalida Monserrat, Raquel Vaquer-Sunyer, Macarena Marambio, Esperança Perelló Alomar, Ignasi Mena Ribas, Sandra Espeja, Samuel Pinya, Irene Garneria, Joaquim Garrabou

    Para mejorar la conservación marina es imprescindible disponer de información sólida que oriente la toma de decisiones y permita priorizar actuaciones. Aunque la investigación científica tiene un papel clave en la generación de este conocimiento, los equipos actuales a menudo no pueden abarcar toda la complejidad ni la extensión del medio marino por sí solos.

  • Nombre de boies d’amarrada de baix impacte ecològic

    by Margalida Monserrat, Raquel Vaquer-Sunyer, Natalia Barrientos, Institut Balear de la Natura (Ibanat), Pesca i Medi Natural Conselleria D’AGricultura, Ports Ib

    La presència d’embarcacions recreatives al litoral balear ha anat a més, especialment durant la temporada d’estiu, però tot i així encara es desconeix el nombre d’embarcacions que naveguen i ancoren a les platges de les Illes Balears. Aquest augment d’embarcacions que ancoren al litoral balear suposen una amenaça directa sobre les praderies de fanerògames, especialment de Posidonia oceanica. Aquesta planta marina està protegida en l’àmbit europeu, nacional i autonòmic com a espècie i com a hàbitat, i s’ha observat que l’ancoratge mitjançant corda o cadena utilitzant àncores o morts contribueix a la destrucció de les seves praderies.3 Algunes d’aquestes praderies poden tenir milers d’anys (Figura 1), a causa del lent creixement d’aquesta planta (~ 2 cm/any); un tipus de creixement que fa que la recuperació de les praderies danyades també sigui molt lenta.