Maria Angels Balsells
Current Organizations / Institutes
The organizations/institutes from the scholar's latest article
Research Subjects
Maria Angels Balsells has a total of 52 co-authors. Here are the top co-authors by number of shared publications:
- Eduard Vaquero Tió
Universidad de Lleida
14 shared publications - Aida Urrea-Monclús
Universitat de Lleida
9 shared publications - Nuria Fuentes-Peláez
Universidad de Barcelona
9 shared publications - Ainoa Mateos
Universitat de Barcelona
8 shared publications - Laura Fernández-Rodrigo
Universidad de Lleida
5 shared publications - Carmen Ponce
Rovira i Virgili University, Tarragona Department of Pedagogy Spain
4 shared publications
Latest Publications
- Open Access
- 14 June 2026
- Published by Springer Nature in Child and Adolescent Social Work Journal
- Vol. 43 (5) , 1935-1951
Vulnerable Youth as Researchers? Participatory Research Methodology Co-Producing a Transmedia Resource
This study examines how transmedia principles can be operationalized within participatory research to engage adolescents in situations of vulnerability as co-researchers. A qualitative participatory design was implemented with 12 adolescents, structured across four sequential phases: preparation, audience, validation, and transference. Findings indicate that transmedia principles (participatory culture, media convergence and deconvergence, and collective intelligence) enhance engagement, creativity, and epistemic agency when supported by appropriate relational and methodological conditions. Participation was found to depend on the availability of diverse expressive formats and on the sequential interdependence of research stages. The introduction of participatory culture fostered a sense of ownership and responsibility among participants. Adolescents acted not only as knowledge producers but as active disseminators of findings, extending the co-research logic beyond the production setting. The study concludes that transmedia logic constituted a structural condition for enabling inclusive, co-produced knowledge in participatory research with adolescents in the social work ambit.
- 14 June 2026
- Published by Springer Nature in Child and Adolescent Social Work Journal
- Vol. 43 (5) , 1935-1951
Open AccessVulnerable Youth as Researchers? Participatory Research Methodology Co-Producing a Transmedia Resource
This study examines how transmedia principles can be operationalized within participatory research to engage adolescents in situations of vulnerability as co-researchers. A qualitative participatory design was implemented with 12 adolescents, structured across four sequential phases: preparation, audience, validation, and transference. Findings indicate that transmedia principles (participatory culture, media convergence and deconvergence, and collective intelligence) enhance engagement, creativity, and epistemic agency when supported by appropriate relational and methodological conditions. Participation was found to depend on the availability of diverse expressive formats and on the sequential interdependence of research stages. The introduction of participatory culture fostered a sense of ownership and responsibility among participants. Adolescents acted not only as knowledge producers but as active disseminators of findings, extending the co-research logic beyond the production setting. The study concludes that transmedia logic constituted a structural condition for enabling inclusive, co-produced knowledge in participatory research with adolescents in the social work ambit.
- Open Access
- 12 December 2025
- Published by Wiley in Child & Family Social Work
- Vol. 31 (3) , 1942-1955
Shifting the Perspective Through Participatory Research: Adolescents' Perceptions on Their Needs for Development
Most knowledge about child development is based on adults' perceptions, with limited input from children and adolescents, especially those from vulnerable backgrounds. Participatory research involving these youths in the context of protection is emerging. This study aims to enhance understanding of child development through the perspectives of vulnerable adolescents. Twelve adolescents aged 14–18 participated; nine were from vulnerable backgrounds whose families received support from Social Services. Participatory research was facilitated through peer‐research and co‐production to enhance family understanding of children's needs. Data were collected in the following four phases: (1) identification of categories; (2) analysis and consensus on needs; (3) definition of needs; and (4) validation in a large group. Content analysis was performed on their discussions and outputs. Adolescents identified the same developmental needs as the scientific community but defined them differently, offering a more holistic and interdependent vision. Attachment and relationships were integral to every need, emphasizing their priority. The perspectives of these adolescents are important for understanding child development. Including adolescents as co‐investigators provides a more holistic vision and empowers them, improving their expectations and resilience. A comprehensive approach based on their experiences and opinions facilitates a better understanding of development and perceptions of needs.
- 12 December 2025
- Published by Wiley in Child & Family Social Work
- Vol. 31 (3) , 1942-1955
Open AccessShifting the Perspective Through Participatory Research: Adolescents' Perceptions on Their Needs for Development
Most knowledge about child development is based on adults' perceptions, with limited input from children and adolescents, especially those from vulnerable backgrounds. Participatory research involving these youths in the context of protection is emerging. This study aims to enhance understanding of child development through the perspectives of vulnerable adolescents. Twelve adolescents aged 14–18 participated; nine were from vulnerable backgrounds whose families received support from Social Services. Participatory research was facilitated through peer‐research and co‐production to enhance family understanding of children's needs. Data were collected in the following four phases: (1) identification of categories; (2) analysis and consensus on needs; (3) definition of needs; and (4) validation in a large group. Content analysis was performed on their discussions and outputs. Adolescents identified the same developmental needs as the scientific community but defined them differently, offering a more holistic and interdependent vision. Attachment and relationships were integral to every need, emphasizing their priority. The perspectives of these adolescents are important for understanding child development. Including adolescents as co‐investigators provides a more holistic vision and empowers them, improving their expectations and resilience. A comprehensive approach based on their experiences and opinions facilitates a better understanding of development and perceptions of needs.
- Open Access
- 24 March 2025
- Published by MDPI AG in Social Sciences
- Vol. 14 (4) , 194
Co-Producing Resources to Improve Parenting: A Peer-Research Study with Mothers at Risk
The participation of families in socio-educational processes is a key topic in applied research, offering new strategies for family support. However, active participation in the research process itself remains a challenge. This study aims to define a participatory research process with mothers at social risk to co-produce a resource aimed at improving parenting skills. A qualitative, participatory approach was used with a peer research process, following the phases of preparation, audience, and validation with a group of mothers supported by social services. The results identified the phases of the process and the conditions and limits in each. Preparation included organizing the workshop logistics, recruiting participants, and holding an introductory session for those who chose to participate as researchers. In the audience phase, the sequence, use of materials, and generated group dynamics were highlighted. Finally, in the validation phase, dialogue and consensus were used as methods for discussion and decision-making. Incorporating mothers as researchers generates new perspectives on parenting in at-risk contexts and enables the creation of resources that better meet family needs. This participatory approach highlights the importance of including parents in research to develop more effective support tools for vulnerable families.
- 24 March 2025
- Published by MDPI AG in Social Sciences
- Vol. 14 (4) , 194
Open AccessCo-Producing Resources to Improve Parenting: A Peer-Research Study with Mothers at Risk
The participation of families in socio-educational processes is a key topic in applied research, offering new strategies for family support. However, active participation in the research process itself remains a challenge. This study aims to define a participatory research process with mothers at social risk to co-produce a resource aimed at improving parenting skills. A qualitative, participatory approach was used with a peer research process, following the phases of preparation, audience, and validation with a group of mothers supported by social services. The results identified the phases of the process and the conditions and limits in each. Preparation included organizing the workshop logistics, recruiting participants, and holding an introductory session for those who chose to participate as researchers. In the audience phase, the sequence, use of materials, and generated group dynamics were highlighted. Finally, in the validation phase, dialogue and consensus were used as methods for discussion and decision-making. Incorporating mothers as researchers generates new perspectives on parenting in at-risk contexts and enables the creation of resources that better meet family needs. This participatory approach highlights the importance of including parents in research to develop more effective support tools for vulnerable families.
- Open Access
- 3 January 2025
- Published by Sociedad Iberoamericana de Pedagogia Social (SIPS) in Pedagogia Social Revista Interuniversitaria
- No. 46,p. 119-132
Práctica reflexiva en la formación de profesionales: adecuación de programas basados en evidencia en contextos locales
La formación de los y las profesionales de servicios sociales es una pieza clave para la incorporación y consolidación de buenas prácticas en parentalidad positiva. Pero la implementación de los programas basados en evidencia plantea también la necesidad de adaptarlos a los contextos de aplicación, así como la incorporación de ajustes en la propia organización de los servicios. La investigación internacional está mostrando avances para lograr un ajuste entre las exigencias científicas y la realidad profesional en la implementación de los programas de apoyo familiar. Este articulo presenta los resultados de una investigación dirigida a la implementación y evaluación del “Programa de atención integral a niños, niñas, adolescentes y sus familias en situación de riesgo” por parte de los servicios sociales del Ayuntamiento de Lleida. El objetivo del artículo fue analizar si la práctica reflexiva como una metodología formativa de los profesionales contribuye no solo a la adquisición de competencias para llevar a cabo la metodología del Programa, sino también a realizar las adaptaciones necesarias del Programa con las garantías científicas y promover los cambios en la organización del servicio. Se empleó una metodología participativa basada en la práctica reflexiva. Los participantes de la investigación fueron un total de 60 profesionales. La recogida de información se realizó con un diario de campo y un diario de seguimiento, analizado mediante análisis de contenido. Los resultados mostraron que la práctica reflexiva fue una estrategia válida para la formación de las profesionales que implementan un Programa basado en la evidencia; y para establecer un diálogo iterativo entre investigadores, responsables institucionales y profesionales de la práctica, posibilitando tanto la adaptación del Programa al contexto como de la organización de los Servicios.
- 3 January 2025
- Published by Sociedad Iberoamericana de Pedagogia Social (SIPS) in Pedagogia Social Revista Interuniversitaria
- No. 46,p. 119-132
Open AccessPráctica reflexiva en la formación de profesionales: adecuación de programas basados en evidencia en contextos locales
La formación de los y las profesionales de servicios sociales es una pieza clave para la incorporación y consolidación de buenas prácticas en parentalidad positiva. Pero la implementación de los programas basados en evidencia plantea también la necesidad de adaptarlos a los contextos de aplicación, así como la incorporación de ajustes en la propia organización de los servicios. La investigación internacional está mostrando avances para lograr un ajuste entre las exigencias científicas y la realidad profesional en la implementación de los programas de apoyo familiar. Este articulo presenta los resultados de una investigación dirigida a la implementación y evaluación del “Programa de atención integral a niños, niñas, adolescentes y sus familias en situación de riesgo” por parte de los servicios sociales del Ayuntamiento de Lleida. El objetivo del artículo fue analizar si la práctica reflexiva como una metodología formativa de los profesionales contribuye no solo a la adquisición de competencias para llevar a cabo la metodología del Programa, sino también a realizar las adaptaciones necesarias del Programa con las garantías científicas y promover los cambios en la organización del servicio. Se empleó una metodología participativa basada en la práctica reflexiva. Los participantes de la investigación fueron un total de 60 profesionales. La recogida de información se realizó con un diario de campo y un diario de seguimiento, analizado mediante análisis de contenido. Los resultados mostraron que la práctica reflexiva fue una estrategia válida para la formación de las profesionales que implementan un Programa basado en la evidencia; y para establecer un diálogo iterativo entre investigadores, responsables institucionales y profesionales de la práctica, posibilitando tanto la adaptación del Programa al contexto como de la organización de los Servicios.
- Open Access
- 3 January 2025
- Published by Sociedad Iberoamericana de Pedagogia Social (SIPS) in Pedagogia Social Revista Interuniversitaria
- No. 46,p. 75-90
Buenas prácticas y necesidades de formación de los profesionales en los servicios de intervención y apoyo familiar
Las intervenciones familiares desde el enfoque de la parentalidad positiva cuentan actualmente con un importante respaldo en España tanto a nivel legislativo como profesional. Gracias a una fructífera colaboración entre responsables políticos, personal investigador y profesionales, se ha llevado a cabo en los últimos años un importante esfuerzo porque estas intervenciones incorporen buenas prácticas basadas en la evidencia. Con ese objetivo, se diseñó la Guía de Buenas Prácticas en Parentalidad Positiva, un recurso de apoyo profesional que trata de fomentar procesos de innovación y mejora de la calidad de los servicios de atención familiar en España. En este estudio se analizaron las necesidades de formación profesional identificadas en los 54 planes de mejora de entidades públicas y no gubernamentales que llevan a cabo actuaciones de intervención familiar y que han obtenido el reconocimiento oficial a la promoción de la parentalidad positiva (otorgado el Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030 y la Federación Española de Municipios y Provincias), tras haber evaluado sus servicios y/o programas con del Protocolo on-line de la Guía de Buenas Prácticas. Los resultados obtenidos mostraron necesidades de formación profesional que tienen que ver tanto con la organización de los servicios como con la actuación del personal técnico en su trabajo con las familias. En este último ámbito, son especialmente relevantes las necesidades de formación relacionadas con la evaluación y con la metodología de trabajo grupal con familias desde un planteamiento positivo y fortalecedor, propio del enfoque de la parentalidad positiva. Estos resultados son discutidos destacando la importancia de identificar y atender las necesidades de formación profesional para mejorar la calidad de los servicios de intervención y apoyo familiar.
- 3 January 2025
- Published by Sociedad Iberoamericana de Pedagogia Social (SIPS) in Pedagogia Social Revista Interuniversitaria
- No. 46,p. 75-90
Open AccessBuenas prácticas y necesidades de formación de los profesionales en los servicios de intervención y apoyo familiar
Las intervenciones familiares desde el enfoque de la parentalidad positiva cuentan actualmente con un importante respaldo en España tanto a nivel legislativo como profesional. Gracias a una fructífera colaboración entre responsables políticos, personal investigador y profesionales, se ha llevado a cabo en los últimos años un importante esfuerzo porque estas intervenciones incorporen buenas prácticas basadas en la evidencia. Con ese objetivo, se diseñó la Guía de Buenas Prácticas en Parentalidad Positiva, un recurso de apoyo profesional que trata de fomentar procesos de innovación y mejora de la calidad de los servicios de atención familiar en España. En este estudio se analizaron las necesidades de formación profesional identificadas en los 54 planes de mejora de entidades públicas y no gubernamentales que llevan a cabo actuaciones de intervención familiar y que han obtenido el reconocimiento oficial a la promoción de la parentalidad positiva (otorgado el Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030 y la Federación Española de Municipios y Provincias), tras haber evaluado sus servicios y/o programas con del Protocolo on-line de la Guía de Buenas Prácticas. Los resultados obtenidos mostraron necesidades de formación profesional que tienen que ver tanto con la organización de los servicios como con la actuación del personal técnico en su trabajo con las familias. En este último ámbito, son especialmente relevantes las necesidades de formación relacionadas con la evaluación y con la metodología de trabajo grupal con familias desde un planteamiento positivo y fortalecedor, propio del enfoque de la parentalidad positiva. Estos resultados son discutidos destacando la importancia de identificar y atender las necesidades de formación profesional para mejorar la calidad de los servicios de intervención y apoyo familiar.
- Open Access
- 30 April 2024
- Published by University of Vigo in Revista de Investigación en Educación
- Vol. 22 (2) , 348-363
FRAME+P: Diseño y validación de un modelo de acción socioeducativa con la familia de origen en el sistema de protección a la infancia
En el sistema de protección a la infancia y la adolescencia el trabajo con la familia de origen desde el enfoque de la parentalidad positiva es primordial para favorecer la reunificación familiar. Sin embargo, la investigación sobre cómo orientar la práctica profesional y articular la intervención es todavía escasa. Bajo la metodología de Investigación Basada en el Diseño (IBD) se llevó a cabo una investigación mixta con 119 participantes, con el objetivo de diseñar, identificar, definir y validar las etapas, fases, objetivos y temporalidad de un modelo (FRAME+P) que oriente la práctica de la acción socioeducativa de los profesionales que trabajan con las familias con hijos e hijas que están proceso de acogimiento y reunificación familiar dentro del sistema de protección a la infancia y adolescencia, adaptado a la legislación estatal. Los resultados muestran una propuesta consensuada y viable ajustada a la realidad española que organiza el trabajo con la familia de origen, tomando el enfoque de la parentalidad positiva como un eje vertebrador para promover la adquisición de competencias parentales desde el momento de la separación hasta el momento de retorno y la reunificación de los hijos e hijas en sus familias de origen.
- 30 April 2024
- Published by University of Vigo in Revista de Investigación en Educación
- Vol. 22 (2) , 348-363
Open AccessFRAME+P: Diseño y validación de un modelo de acción socioeducativa con la familia de origen en el sistema de protección a la infancia
En el sistema de protección a la infancia y la adolescencia el trabajo con la familia de origen desde el enfoque de la parentalidad positiva es primordial para favorecer la reunificación familiar. Sin embargo, la investigación sobre cómo orientar la práctica profesional y articular la intervención es todavía escasa. Bajo la metodología de Investigación Basada en el Diseño (IBD) se llevó a cabo una investigación mixta con 119 participantes, con el objetivo de diseñar, identificar, definir y validar las etapas, fases, objetivos y temporalidad de un modelo (FRAME+P) que oriente la práctica de la acción socioeducativa de los profesionales que trabajan con las familias con hijos e hijas que están proceso de acogimiento y reunificación familiar dentro del sistema de protección a la infancia y adolescencia, adaptado a la legislación estatal. Los resultados muestran una propuesta consensuada y viable ajustada a la realidad española que organiza el trabajo con la familia de origen, tomando el enfoque de la parentalidad positiva como un eje vertebrador para promover la adquisición de competencias parentales desde el momento de la separación hasta el momento de retorno y la reunificación de los hijos e hijas en sus familias de origen.
- Open Access
- 1 June 2023
- Published by Edicions A Peticio in Pedagogia i Treball Social
- Vol. 12 (1) , 16-33
El treball en xarxa en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència: revisió de la literatura científica
Aquest article presenta una síntesi de l’estat actual de la recerca referida al treball de la xarxa formal en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència. L’objectiu és identificar l’estructuració de la xarxa al voltant del pla de cas únic i les variables intervinents. La revisió, seguint la metodologia PRISMA, utilitzà les paraules network, case-level i child welfare, i inclogué articles des de 2010 i fins a l’actualitat. Han estat inclosos a la revisió 22 articles, analitzats des de diverses variables com foren les paraules clau, els resultats, la metodologia i les limitacions. Les conclusions a què s’arriba parlen de la no presència en els articles del teixir una xarxa formal de serveis i equips de forma estructurada i com a marc global. Es tendeix a la coordinació i la derivació com a mecanismes principals entre els equips de la xarxa sense tenir en compte el partenariat i la concertació com a opcions viables i efectives. Una altra mancança és la d’identificar les variables que hi intervenen i que poden venir dels professionals, del context, o del lloc que ocupa el cas i la família, i el treball a realitzar segons les seves necessitats.
- 1 June 2023
- Published by Edicions A Peticio in Pedagogia i Treball Social
- Vol. 12 (1) , 16-33
Open AccessEl treball en xarxa en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència: revisió de la literatura científica
Aquest article presenta una síntesi de l’estat actual de la recerca referida al treball de la xarxa formal en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència. L’objectiu és identificar l’estructuració de la xarxa al voltant del pla de cas únic i les variables intervinents. La revisió, seguint la metodologia PRISMA, utilitzà les paraules network, case-level i child welfare, i inclogué articles des de 2010 i fins a l’actualitat. Han estat inclosos a la revisió 22 articles, analitzats des de diverses variables com foren les paraules clau, els resultats, la metodologia i les limitacions. Les conclusions a què s’arriba parlen de la no presència en els articles del teixir una xarxa formal de serveis i equips de forma estructurada i com a marc global. Es tendeix a la coordinació i la derivació com a mecanismes principals entre els equips de la xarxa sense tenir en compte el partenariat i la concertació com a opcions viables i efectives. Una altra mancança és la d’identificar les variables que hi intervenen i que poden venir dels professionals, del context, o del lloc que ocupa el cas i la família, i el treball a realitzar segons les seves necessitats.
- Open Access
- 2 August 2022
- Published by Elsevier in Evaluation and Program Planning
- Vol. 94, 102146
The voices of children, mothers, and fathers: Can parenting programs improve reunification processes in the Spanish child protection system?
- 2 August 2022
- Published by Elsevier in Evaluation and Program Planning
- Vol. 94, 102146
Open AccessThe voices of children, mothers, and fathers: Can parenting programs improve reunification processes in the Spanish child protection system?
- Open Access
- 26 November 2021
- Published by Oxford University Press (OUP) in The British Journal of Social Work
- Vol. 52 (6) , 3151-3170
Learning from children and youth: A qualitative study about the changes that young people identify through a positive parenting programme
This article presents the results of an investigation regarding the perceptions of people participating in a programme on parental competencies for family reunification about the changes achieved through the same. This included the perceptions of children, adolescents, and their parents. A qualitative research was carried out based on thirteen focus groups comprising n = 59 children and adolescents out of the total 135 programme participants. Contributions of the young persons allowed the identification of changes in (1) parental competency related to foster care measures, visits and contact during foster care; (2) parental competency related to family adjustment and parental role during the return home and (3) personal awareness about foster care and family members’ reunification process. Additionally, two other concepts emerged, which are considered cross-sectional to the process of foster care and family reunification: (4) the child-rights approach and (5) resources supporting parental education. The findings indicated the importance of resilience phases, communication skills and emotional competencies and attitude and awareness regarding the process of fostering and reuniting families.
- 26 November 2021
- Published by Oxford University Press (OUP) in The British Journal of Social Work
- Vol. 52 (6) , 3151-3170
Open AccessLearning from children and youth: A qualitative study about the changes that young people identify through a positive parenting programme
This article presents the results of an investigation regarding the perceptions of people participating in a programme on parental competencies for family reunification about the changes achieved through the same. This included the perceptions of children, adolescents, and their parents. A qualitative research was carried out based on thirteen focus groups comprising n = 59 children and adolescents out of the total 135 programme participants. Contributions of the young persons allowed the identification of changes in (1) parental competency related to foster care measures, visits and contact during foster care; (2) parental competency related to family adjustment and parental role during the return home and (3) personal awareness about foster care and family members’ reunification process. Additionally, two other concepts emerged, which are considered cross-sectional to the process of foster care and family reunification: (4) the child-rights approach and (5) resources supporting parental education. The findings indicated the importance of resilience phases, communication skills and emotional competencies and attitude and awareness regarding the process of fostering and reuniting families.
- Open Access
- 15 July 2021
- Published by MDPI AG in Social Sciences
- Vol. 10 (7) , 268
The Participation of Children and Adolescents in the Protection System: The Case of the Spanish Legislation
Children’s right to participation is enshrined in the Convention on the Rights of the Child (CRC), specifically in Article 12; however, the participation of children in the protection system continues to be a challenge. There is a need for a paradigm shift, in which children and adolescents (CA) are considered as active subjects of rights in all areas of their lives, and that means allowing them to participate in decisions that concern them. The study analysed 20 Spanish laws, both national and autonomous, that regulate child protection and the rights of CA in the protection system. It focuses on examining the participation of children in the protection system, divided into its three dimensions: the right to be informed, the right to be heard and the right to be involved. There is complexity in the different regulations. All of them are consistent with the CRC and provide for participation, but not all to the same extent. There is a lack of harmonisation between the legislation of autonomous communities, leading to practical difficulties for the professionals who have to implement the legislation on a daily basis.
- 15 July 2021
- Published by MDPI AG in Social Sciences
- Vol. 10 (7) , 268
Open AccessThe Participation of Children and Adolescents in the Protection System: The Case of the Spanish Legislation
Children’s right to participation is enshrined in the Convention on the Rights of the Child (CRC), specifically in Article 12; however, the participation of children in the protection system continues to be a challenge. There is a need for a paradigm shift, in which children and adolescents (CA) are considered as active subjects of rights in all areas of their lives, and that means allowing them to participate in decisions that concern them. The study analysed 20 Spanish laws, both national and autonomous, that regulate child protection and the rights of CA in the protection system. It focuses on examining the participation of children in the protection system, divided into its three dimensions: the right to be informed, the right to be heard and the right to be involved. There is complexity in the different regulations. All of them are consistent with the CRC and provide for participation, but not all to the same extent. There is a lack of harmonisation between the legislation of autonomous communities, leading to practical difficulties for the professionals who have to implement the legislation on a daily basis.