Josep Maria Macias Solé
Current Organizations / Institutes
The organizations/institutes from the scholar's latest article
Previous Organizations / Institutes
The organizations / institutes from the scholar's other articles in the past ten years
Research Subjects
Research Interests
Josep Maria Macias Solé has a total of 215 co-authors. Here are the top co-authors by number of shared publications:
- Josep Maria Puche Fontanilles
Institut Català d'Arqueologia Clàssica
19 shared publications - Andreu Muñoz Melgar
Institut Català d'Arqueologia Clàssica
12 shared publications - Josep Maria Toldrà Domingo
Universitat Rovira i Virgili
11 shared publications - Pau de Solà-Morales Serra
Universitat Rovira i Virgili
11 shared publications - Iván Fernández Pino10 shared publications
- Francesc Rodríguez Martorell
Institut Català d'Arqueologia Clàssica
9 shared publications
Latest Publications
- Open Access
- 9 November 2026
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
Arqueologia i Turisme a Riba-roja de Túria
La col·lecció inclou els 14 plafons de l'exposició 10 Anys d’Excavacions a València la Vella. Arqueologia i Turisme a Riba-roja de Túria. El món visigòtic en el territori de València. L'exposició ha estat elaborada en el marc de la Festa del Dux a Riba-roja de Túria -novembre 2026-, en col·laboració amb l'Ajuntament de Riba-roja de Túria. Fa una revisió de les excavacions efectuades a València la Vella durant els darrers 10 anys i un estat de la qüestió de la recerca al Pla de Nadal.
- 9 November 2026
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
Open AccessArqueologia i Turisme a Riba-roja de Túria
La col·lecció inclou els 14 plafons de l'exposició 10 Anys d’Excavacions a València la Vella. Arqueologia i Turisme a Riba-roja de Túria. El món visigòtic en el territori de València. L'exposició ha estat elaborada en el marc de la Festa del Dux a Riba-roja de Túria -novembre 2026-, en col·laboració amb l'Ajuntament de Riba-roja de Túria. Fa una revisió de les excavacions efectuades a València la Vella durant els darrers 10 anys i un estat de la qüestió de la recerca al Pla de Nadal.
- Open Access
- 19 October 2026
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
Exposició Amphitheatrum, memoria martyrum et ecclesiae
La mostra recull els plafons de l'exposició divulgativa presentada el 17 de maig de 2013 en les voltes de l'amfiteatre de Tarragona. Constitueixen actualment un espai museogràfic permanent a l'interior del monument.
- 19 October 2026
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
Open AccessExposició Amphitheatrum, memoria martyrum et ecclesiae
La mostra recull els plafons de l'exposició divulgativa presentada el 17 de maig de 2013 en les voltes de l'amfiteatre de Tarragona. Constitueixen actualment un espai museogràfic permanent a l'interior del monument.
- Open Access
- 24 July 2026
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
Un viatge al passat romà de Constantí
La mostra recull els plafons de l'exposició divulgativa presentada a Constantí al gener de 2026.
- 24 July 2026
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
Open AccessUn viatge al passat romà de Constantí
La mostra recull els plafons de l'exposició divulgativa presentada a Constantí al gener de 2026.
- Open Access
- 9 July 2026
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Pyrenae
- Vol. 57 (2) , 159-191
Un posible stercilinum en València la Vella
Este estudio analiza un gran conjunto cerámico hallado fuera del recinto de València la Vella, interpretado como un posible estercolero o esterquilinio de época visigoda. A través del análisis tipológico, tecnológico y cuantitativo, se observa una mayoría de producciones locales y regionales, con recipientes de cocina y almacenaje propios de una economía doméstica agraria. Las señales de uso y desgaste, junto con una película gris persistente, apuntan a procesos de compostaje. El depósito se data en el siglo VII, sin prácticamente residualidad ni intrusiones. El trabajo destaca el valor de estos contextos para entender las prácticas de consumo y de distribución en las postrimerías del período visigodo.
- 9 July 2026
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Pyrenae
- Vol. 57 (2) , 159-191
Open AccessUn posible stercilinum en València la Vella
Este estudio analiza un gran conjunto cerámico hallado fuera del recinto de València la Vella, interpretado como un posible estercolero o esterquilinio de época visigoda. A través del análisis tipológico, tecnológico y cuantitativo, se observa una mayoría de producciones locales y regionales, con recipientes de cocina y almacenaje propios de una economía doméstica agraria. Las señales de uso y desgaste, junto con una película gris persistente, apuntan a procesos de compostaje. El depósito se data en el siglo VII, sin prácticamente residualidad ni intrusiones. El trabajo destaca el valor de estos contextos para entender las prácticas de consumo y de distribución en las postrimerías del período visigodo.
- Open Access
- 19 December 2025
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 57, 237-244
Inscripció romana trobada en les excavacions de València la Vella (Riba-roja de Túria, València)
Presentem una nova inscripció romana trobada en les excavacions de la ciutat visigoda de València la Vella (Riba-roja de Túria,València), on s’havia utilitzat per als fonaments d’un edifici. Es tracta d’un epígraf funerari que adopta la forma d’estela arquitectònica, un tipus de monument que té paral·lels a la propera ciutat d’Edeta. Se’n conserven alguns fragments força malmesos on figuren dos noms incomplets, possiblement d'un matrimoni. La inscripció pot datar-se entre finals del segle I i principis del II dne.
- 19 December 2025
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 57, 237-244
Open AccessInscripció romana trobada en les excavacions de València la Vella (Riba-roja de Túria, València)
Presentem una nova inscripció romana trobada en les excavacions de la ciutat visigoda de València la Vella (Riba-roja de Túria,València), on s’havia utilitzat per als fonaments d’un edifici. Es tracta d’un epígraf funerari que adopta la forma d’estela arquitectònica, un tipus de monument que té paral·lels a la propera ciutat d’Edeta. Se’n conserven alguns fragments força malmesos on figuren dos noms incomplets, possiblement d'un matrimoni. La inscripció pot datar-se entre finals del segle I i principis del II dne.
- Open Access
- 15 December 2025
- Published by Universitat de Lleida in Revista d'arqueologia de Ponent
- No. 35,p. 69
La torre de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès). Un possible element poliorcètic controlant el Penedès
En les darreres dècades s’han donat a conèixer una sèrie de revisions sobre diverses estructures turriformes isolades, segons la historiografia tradicional atribuïdes al període romà, ara incloses dins del que coneixem com a “problemàtica de les torres aïllades de planta circular”, en el context geogràfic català. Presentem aquí les noves aportacions respecte a una d’aquestes edificacions: la torre de les Gunyoles, que bé podria incloure’s perfectament dins d’un ampli període que va des de l’etapa tardorepublicana romana fins a la implantació califal a la península Ibèrica, amb finalitats de control militar o, de forma més acceptada, com un mausoleu funerari alt-imperial. Per avançar en aquesta problemàtica d’interpretació, hem cregut adient focalitzar la recerca dins de la disciplina de l’arqueologia de l’arquitectura, i s’ha dotat el monument d’una actualitzada documentació gràfica i de l’aplicació de noves tecnologies de registre arqueològic com és la fotogrametria digital.
- 15 December 2025
- Published by Universitat de Lleida in Revista d'arqueologia de Ponent
- No. 35,p. 69
Open AccessLa torre de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès). Un possible element poliorcètic controlant el Penedès
En les darreres dècades s’han donat a conèixer una sèrie de revisions sobre diverses estructures turriformes isolades, segons la historiografia tradicional atribuïdes al període romà, ara incloses dins del que coneixem com a “problemàtica de les torres aïllades de planta circular”, en el context geogràfic català. Presentem aquí les noves aportacions respecte a una d’aquestes edificacions: la torre de les Gunyoles, que bé podria incloure’s perfectament dins d’un ampli període que va des de l’etapa tardorepublicana romana fins a la implantació califal a la península Ibèrica, amb finalitats de control militar o, de forma més acceptada, com un mausoleu funerari alt-imperial. Per avançar en aquesta problemàtica d’interpretació, hem cregut adient focalitzar la recerca dins de la disciplina de l’arqueologia de l’arquitectura, i s’ha dotat el monument d’una actualitzada documentació gràfica i de l’aplicació de noves tecnologies de registre arqueològic com és la fotogrametria digital.
- 1 December 2025
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
- p. 23
La Tàrraco romana (s. III aC-s. v dC)
- 1 December 2025
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
- p. 23
La Tàrraco romana (s. III aC-s. v dC)
- 1 December 2025
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
Guia arqueològica de la catedral de Tarragona
El llibre és una carta de navegació per emprendre un viatge fascinant al passat en un dels espais històrics més sorprenents de la península Ibèrica: un campament militar del segle III aC, un temple dedicat a l’emperador August en el s. I dC, una catedral construïda en el s. VI sota el domini visigòtic, un espai espectral de ruïnes monumentals en època andalusina i, finalment, una catedral tardoromànica amb rang de metropolitana i primada. I, per si no fos prou, ornamentades magnífiques obres gòtiques, renaixentistes i barroques dels segles posteriors. Els autors ofereixen al lector apassionat per la història i l’arqueologia un relat viu de més de 2.200 anys. El text recull els resultats de les darreres troballes i conté un nodrit i divers cos gràfic —fotografies, planimetries i il.lustracions didàctiques— que descodifiquen les claus interpretatives necessàries per comprendre la riquesa arqueològica de l’Acròpolis tarraconense. La catedral de Tarragona és un monument viu que traspua espiritualitat i cultura, amb un patrimoni arquitectònic i artístic excepcional vinculat a la declaració de Patrimoni Mundial de la Unesco. Ho demostra una simbiosi sorprenent i única: el recinte de culte imperial construït per l’aleshores capital romana de la província més extensa de l’Imperi, que embolcalla i estructura una de les catedrals més belles i grans de la cristiandat dels segles XII i XIII. Aquí és possible descobrir els orígens de la Hispània romana, la consolidació política de Catalunya i, sens dubte, les arrels culturals d’Europa.
- 1 December 2025
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
Guia arqueològica de la catedral de Tarragona
El llibre és una carta de navegació per emprendre un viatge fascinant al passat en un dels espais històrics més sorprenents de la península Ibèrica: un campament militar del segle III aC, un temple dedicat a l’emperador August en el s. I dC, una catedral construïda en el s. VI sota el domini visigòtic, un espai espectral de ruïnes monumentals en època andalusina i, finalment, una catedral tardoromànica amb rang de metropolitana i primada. I, per si no fos prou, ornamentades magnífiques obres gòtiques, renaixentistes i barroques dels segles posteriors. Els autors ofereixen al lector apassionat per la història i l’arqueologia un relat viu de més de 2.200 anys. El text recull els resultats de les darreres troballes i conté un nodrit i divers cos gràfic —fotografies, planimetries i il.lustracions didàctiques— que descodifiquen les claus interpretatives necessàries per comprendre la riquesa arqueològica de l’Acròpolis tarraconense. La catedral de Tarragona és un monument viu que traspua espiritualitat i cultura, amb un patrimoni arquitectònic i artístic excepcional vinculat a la declaració de Patrimoni Mundial de la Unesco. Ho demostra una simbiosi sorprenent i única: el recinte de culte imperial construït per l’aleshores capital romana de la província més extensa de l’Imperi, que embolcalla i estructura una de les catedrals més belles i grans de la cristiandat dels segles XII i XIII. Aquí és possible descobrir els orígens de la Hispània romana, la consolidació política de Catalunya i, sens dubte, les arrels culturals d’Europa.
- 1 December 2025
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
De la Tarracona visigoda a la Tarragona medieval (ss. V-XIV)
- 1 December 2025
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
De la Tarracona visigoda a la Tarragona medieval (ss. V-XIV)
- 1 December 2025
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
- p. 13
L’evolució d’un espai bimil·lenari
- 1 December 2025
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
- p. 13
L’evolució d’un espai bimil·lenari