David Bueno
Current Organizations / Institutes
The organizations/institutes from the scholar's latest article
David Bueno has a total of 316 co-authors. Here are the top co-authors by number of shared publications:
- Anna Forés Miravalles
Universitat de Barcelona
5 shared publications Maryam Parvas
Section of Biomedical, Evolutionary and Developmental Genetics, Department of Genetics, Microbiology and Statistics, Faculty of Biology, University of Barcelona, Av. Diagonal 643. Barcelona 08028, Catalonia Spain
4 shared publicationsCarolina Parada
Departament de Genètica, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona, Barcelona, Catalonia, Spain
3 shared publications- Angel Gato
Departamento de Anatomía y Radiología, Facultad de Medicina, Universidad de Valladolid, Valladolid, Spain
2 shared publications - Jordi Garcia-Fernàndez
Universitat de Barcelona
2 shared publications A. Appelt-Menzel
Fraunhofer Translational Center Würzburg ‘Regenerative Therapies in Oncology and Musculoskeletal Disease’, Würzburg, Germany
1 shared publication
Latest Publications
- 1 December 2025
- Published by Servicio de Publicaciones de la Universidad de Murcia
Educar en movimiento
En la infancia, cada paso, cada gesto, cada impulso nos descubre un mundo nuevo. Moverse es mucho más que una actividad motriz: es pensar con el cuerpo, sentir con el cerebro y aprender con todo nuestro ser. En Educar en movimiento, cuatro voces de referencia —David Bueno, Anna Forés, Marc Guillem y José Luis Trejo— exploran desde la neurociencia, la pedagogía y la biología cómo el movimiento constituye un motor esencial del desarrollo humano y la base de una educación más viva, creativa y saludable. Este libro nos invita a redescubrir el valor del cuerpo en la infancia, a comprender por qué la corporeidad, el movimiento y la actividad física son pilares fundamentales del bienestar emocional y cognitivo, y a reconocer que la educación del futuro no puede seguir separando mente y cuerpo. En tiempos de sedentarismo, pantallas y desconexión, esta obra reivindica el derecho de niñas y niños a moverse, explorar, caer, levantarse y aprender en acción. Educar en movimiento inaugura una nueva línea editorial dedicada a la ciencia del movimiento y el aprendizaje, un espacio donde conocimiento, arte y educación se dan la mano para recordarnos algo esencial: moverse es vivir, aprender y crecer.
- 1 December 2025
- Published by Servicio de Publicaciones de la Universidad de Murcia
Educar en movimiento
En la infancia, cada paso, cada gesto, cada impulso nos descubre un mundo nuevo. Moverse es mucho más que una actividad motriz: es pensar con el cuerpo, sentir con el cerebro y aprender con todo nuestro ser. En Educar en movimiento, cuatro voces de referencia —David Bueno, Anna Forés, Marc Guillem y José Luis Trejo— exploran desde la neurociencia, la pedagogía y la biología cómo el movimiento constituye un motor esencial del desarrollo humano y la base de una educación más viva, creativa y saludable. Este libro nos invita a redescubrir el valor del cuerpo en la infancia, a comprender por qué la corporeidad, el movimiento y la actividad física son pilares fundamentales del bienestar emocional y cognitivo, y a reconocer que la educación del futuro no puede seguir separando mente y cuerpo. En tiempos de sedentarismo, pantallas y desconexión, esta obra reivindica el derecho de niñas y niños a moverse, explorar, caer, levantarse y aprender en acción. Educar en movimiento inaugura una nueva línea editorial dedicada a la ciencia del movimiento y el aprendizaje, un espacio donde conocimiento, arte y educación se dan la mano para recordarnos algo esencial: moverse es vivir, aprender y crecer.
- Open Access
- 2 February 2023
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Journal of Neuroeducation
- Vol. 3 (2) , 7-14
Ciència i humanitats durant la infància i l'adolescència
El razonamiento filosófico innato y el método científico son dos formas en que la mente humana adquiere conocimiento. Para aprovechar al máximo su capacidad de desarrollar mentes humanas pluralistas y reflexivas, estas capacidades deben fomentarse desde la infancia hasta, por lo menos, el final de la escuela secundaria, cuando maduran las redes neuronales en el cerebro adolescente involucradas en aspectos clave de la autodirección de la propia vida.
- 2 February 2023
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Journal of Neuroeducation
- Vol. 3 (2) , 7-14
Open AccessCiència i humanitats durant la infància i l'adolescència
El razonamiento filosófico innato y el método científico son dos formas en que la mente humana adquiere conocimiento. Para aprovechar al máximo su capacidad de desarrollar mentes humanas pluralistas y reflexivas, estas capacidades deben fomentarse desde la infancia hasta, por lo menos, el final de la escuela secundaria, cuando maduran las redes neuronales en el cerebro adolescente involucradas en aspectos clave de la autodirección de la propia vida.
- 1 February 2023
- Published by Editorial Octaedro
Emociones a raudales. ¡Qué aventura! Guía práctica para vivir las emociones con el corazón y el cerebro
Las emociones son una parte muy importante de nuestra vida. Si las conocemos y aprendemos a vivir con ellas, ¡nos sentiremos más a gusto! Las emociones se generan en el cerebro, pero las sentimos en el corazón y afectan a todo nuestro cuerpo..., y más intensamente cuando se acerca la adolescencia. Vive las emociones y no las escondas, ¡pero al mismo tiempo cuida tu estado emocional y el de quienes te rodean! Una guía práctica creada por David Bueno y Maria Tricas con ilustraciones de Kim Amate que muestra de forma clara y práctica qué relación existe entre las emociones y nuestro cerebro.
- 1 February 2023
- Published by Editorial Octaedro
Emociones a raudales. ¡Qué aventura! Guía práctica para vivir las emociones con el corazón y el cerebro
Las emociones son una parte muy importante de nuestra vida. Si las conocemos y aprendemos a vivir con ellas, ¡nos sentiremos más a gusto! Las emociones se generan en el cerebro, pero las sentimos en el corazón y afectan a todo nuestro cuerpo..., y más intensamente cuando se acerca la adolescencia. Vive las emociones y no las escondas, ¡pero al mismo tiempo cuida tu estado emocional y el de quienes te rodean! Una guía práctica creada por David Bueno y Maria Tricas con ilustraciones de Kim Amate que muestra de forma clara y práctica qué relación existe entre las emociones y nuestro cerebro.
- Open Access
- 30 December 2022
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Llengua, Societat I Comunicació
- No. 20,p. 4-16
Música, llengua parlada i cervell: aportacions a la neuroeducació
El llenguatge parlat i la música constitueixen dos sistemes de comunicació complexos, que presenten una gran diversitat cultural però que, malgrat això, es construeixen de manera relativament similar. Ambdós sorgeixen de la combinació d’elements més simples: fonemes, paraules i frases que es van encadenant en el llenguatge, i sons, melodies, harmonies, ritmes i timbres en la música; es regeixen per una sèrie de normes, també culturalment diverses però que en tots els casos serveixen per facilitar la comprensió del missatge que transmeten; permeten comunicar estats interns, inclosos els emocionals; reflecteixen aspectes de la realitat i al mateix temps permeten alterar mentalment els models de realitat; en la seva gènesi dinàmica hi ha implicats processos creatius, i tant la seva producció com comprensió se sustenten en les capacitats funcionals del cervell. Tenen alguna cosa en comú la música i el llenguatge parlat pel que fa a la seva gènesi, comprensió i interpretació, dins el cervell? O, dit d’una altra manera, comparteixen bases neuronals? En cas afirmatiu, els podem utilitzar en contextos educatius per potenciar-los ambdós de manera sinèrgica? En aquest article es fa una revisió de l’estat actual sobre aquest tema i es discuteix quina és la base biològica, tant evolutiva com neuronal, de la música i el llenguatge parlat; es veurà com interactuen sinèrgicament dins el cervell, i es proposarà des de la neuroeducació de quina manera es poden utilitzar en contextos educatius per potenciar-los mútuament, amb els avantatges formatius, cognitius i de construcció de la identitat que això suposa.
- 30 December 2022
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Llengua, Societat I Comunicació
- No. 20,p. 4-16
Open AccessMúsica, llengua parlada i cervell: aportacions a la neuroeducació
El llenguatge parlat i la música constitueixen dos sistemes de comunicació complexos, que presenten una gran diversitat cultural però que, malgrat això, es construeixen de manera relativament similar. Ambdós sorgeixen de la combinació d’elements més simples: fonemes, paraules i frases que es van encadenant en el llenguatge, i sons, melodies, harmonies, ritmes i timbres en la música; es regeixen per una sèrie de normes, també culturalment diverses però que en tots els casos serveixen per facilitar la comprensió del missatge que transmeten; permeten comunicar estats interns, inclosos els emocionals; reflecteixen aspectes de la realitat i al mateix temps permeten alterar mentalment els models de realitat; en la seva gènesi dinàmica hi ha implicats processos creatius, i tant la seva producció com comprensió se sustenten en les capacitats funcionals del cervell. Tenen alguna cosa en comú la música i el llenguatge parlat pel que fa a la seva gènesi, comprensió i interpretació, dins el cervell? O, dit d’una altra manera, comparteixen bases neuronals? En cas afirmatiu, els podem utilitzar en contextos educatius per potenciar-los ambdós de manera sinèrgica? En aquest article es fa una revisió de l’estat actual sobre aquest tema i es discuteix quina és la base biològica, tant evolutiva com neuronal, de la música i el llenguatge parlat; es veurà com interactuen sinèrgicament dins el cervell, i es proposarà des de la neuroeducació de quina manera es poden utilitzar en contextos educatius per potenciar-los mútuament, amb els avantatges formatius, cognitius i de construcció de la identitat que això suposa.
- Open Access
- 9 March 2022
- Published by Universidad Pontificia Comillas in Padres y Maestros / Journal of Parents and Teachers
- No. 389,p. 12-17
Aprendizajes vividos por la pandemia: qué nos aporta la neuroeducación
Como individuos y como sociedad es imprescindible aprender de lo vivido en la pandemia. Este artículo quiere dar cuenta de estos posibles aprendizajes desde la mirada de la neuroeducación. La neuroeducación nos ayuda a comprender por qué en educación algunas estrategias o propuestas funcionan y otras no. Conocer cómo funciona el cerebro nos ayuda no solo a conocernos mejor a nosotros mismos y a nuestros hijos e hijas y estudiantes, sino también a aprender más y, especialmente, de una manera más eficiente.
- 9 March 2022
- Published by Universidad Pontificia Comillas in Padres y Maestros / Journal of Parents and Teachers
- No. 389,p. 12-17
Open AccessAprendizajes vividos por la pandemia: qué nos aporta la neuroeducación
Como individuos y como sociedad es imprescindible aprender de lo vivido en la pandemia. Este artículo quiere dar cuenta de estos posibles aprendizajes desde la mirada de la neuroeducación. La neuroeducación nos ayuda a comprender por qué en educación algunas estrategias o propuestas funcionan y otras no. Conocer cómo funciona el cerebro nos ayuda no solo a conocernos mejor a nosotros mismos y a nuestros hijos e hijas y estudiantes, sino también a aprender más y, especialmente, de una manera más eficiente.
- Open Access
- 19 November 2021
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Llengua, Societat I Comunicació
- No. 19,p. 37-45
Neurociència aplicada a l’educació. Com aprèn el cervell i quines conseqüències té.
Fa 130 anys, el metge i investigador Santiago Ramón y Cajal va dibuixar, en un laboratori situat al carrer del Carme de Barcelona, per primera vegada i amb molta precisió, les neurones del cervell i les connexions que fan entre si. S’ha avançat molt des de llavors, i la neurociència està influint en camps del coneixement molt diversos. Segons alguns gestors científics i polítics, el segle xxi és el segle de la neurociència. Tant si és cert com si no, perquè això també ho diuen els físics pel que fa a les aplicacions de la quàntica o els informàtics respecte a la intel·ligència artificial, entre altres col·lectius de l’entorn cientificotecnològic, no hi ha cap dubte que la neurociència està de moda. I és lògic, atenent als grans avenços d’aquests darrers anys en la comprensió de la formació i el funcionament del cervell humà i la seva relació amb la vida mental, els comportaments i la cognició. Un dels camps on la neurociència està establint sinergies amb força és el de l’educació. L’aplicació sinèrgica dels coneixements en neurociència al camp de l’educació ha generat una nova disciplina acadèmica, la neuroeducació. De forma succinta, es pot definir com el camp transdisciplinar de coneixement i recerca que promou la integració de les ciències de l’educació amb les que s’ocupen del funcionament i el desenvolupament neuronal i cerebral en totes les seves vessants, la neurociència. Tanmateix, es pot aplicar la neurociència a l’educació? Quines limitacions té? Amb quin objectiu? I quines dades està aportant? En aquest article es discutirà com la neurociència permet repensar l’educació i quines dades aporta perquè la pedagogia continuï optimitzant les explicacions sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge. No debades l’educació és una de les portes principals d’accés a la cultura, i, per extensió, a la transformació de la societat.
- 19 November 2021
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Llengua, Societat I Comunicació
- No. 19,p. 37-45
Open AccessNeurociència aplicada a l’educació. Com aprèn el cervell i quines conseqüències té.
Fa 130 anys, el metge i investigador Santiago Ramón y Cajal va dibuixar, en un laboratori situat al carrer del Carme de Barcelona, per primera vegada i amb molta precisió, les neurones del cervell i les connexions que fan entre si. S’ha avançat molt des de llavors, i la neurociència està influint en camps del coneixement molt diversos. Segons alguns gestors científics i polítics, el segle xxi és el segle de la neurociència. Tant si és cert com si no, perquè això també ho diuen els físics pel que fa a les aplicacions de la quàntica o els informàtics respecte a la intel·ligència artificial, entre altres col·lectius de l’entorn cientificotecnològic, no hi ha cap dubte que la neurociència està de moda. I és lògic, atenent als grans avenços d’aquests darrers anys en la comprensió de la formació i el funcionament del cervell humà i la seva relació amb la vida mental, els comportaments i la cognició. Un dels camps on la neurociència està establint sinergies amb força és el de l’educació. L’aplicació sinèrgica dels coneixements en neurociència al camp de l’educació ha generat una nova disciplina acadèmica, la neuroeducació. De forma succinta, es pot definir com el camp transdisciplinar de coneixement i recerca que promou la integració de les ciències de l’educació amb les que s’ocupen del funcionament i el desenvolupament neuronal i cerebral en totes les seves vessants, la neurociència. Tanmateix, es pot aplicar la neurociència a l’educació? Quines limitacions té? Amb quin objectiu? I quines dades està aportant? En aquest article es discutirà com la neurociència permet repensar l’educació i quines dades aporta perquè la pedagogia continuï optimitzant les explicacions sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge. No debades l’educació és una de les portes principals d’accés a la cultura, i, per extensió, a la transformació de la societat.
- Open Access
- 9 June 2021
- Published by Universidad Iberoamericana, A. C. in Revista Internacional de Educación Emocional y Bienestar
- Vol. 1 (1) , 47-61
neurociencia como fundamento de la educación emocional
Educar es, según el diccionario, “desarrollar o perfeccionar las facultades intelectuales y morales del niño o del joven por medio de preceptos, ejercicios, ejemplos, etc.”. Procede del vocablo latino educare, textualmente “e” (por “ex»”), es decir, fuera, y “ducare”, conducir. Educar es, por consiguiente, “conducir desde fuera”. Sin embargo, una de las aspiraciones máximas de la educación debe ser contribuir a que los niños, los adolescentes y los jóvenes desarrollen capacidades que les permitan conducirse a sí mismos, para que sean no sólo los protagonistas, sino también los directores de su propia vida. La capacidad cognitiva que se relaciona con esta capacidad de dirigir la propia vida forma parte de las denominadas funciones ejecutivas, una de cuyas vertientes más importantes es la gestión emocional, que es imprescindible para la toma de decisiones reflexivas. La educación emocional se convierte, por este motivo, en un aspecto clave de la educación de las personas. Esta afirmación, sustentada hace ya algunas décadas desde la pedagogía y la psicología, ha encontrado también un soporte equivalente con los avances de otro campo del conocimiento, la neurociencia. En este artículo se aborda el tema de la generación y la gestión de las emociones en un contexto neurocientífico, a partir de las áreas cerebrales implicadas, y se relaciona con un concepto crucial para fomentar el bienestar y la dignidad individuales y colectivas, el éxito vital, que es la sensación subjetiva de sentirse razonablemente bien con uno mismo y con su entorno, de forma proactiva y transformadora.
- 9 June 2021
- Published by Universidad Iberoamericana, A. C. in Revista Internacional de Educación Emocional y Bienestar
- Vol. 1 (1) , 47-61
Open Accessneurociencia como fundamento de la educación emocional
Educar es, según el diccionario, “desarrollar o perfeccionar las facultades intelectuales y morales del niño o del joven por medio de preceptos, ejercicios, ejemplos, etc.”. Procede del vocablo latino educare, textualmente “e” (por “ex»”), es decir, fuera, y “ducare”, conducir. Educar es, por consiguiente, “conducir desde fuera”. Sin embargo, una de las aspiraciones máximas de la educación debe ser contribuir a que los niños, los adolescentes y los jóvenes desarrollen capacidades que les permitan conducirse a sí mismos, para que sean no sólo los protagonistas, sino también los directores de su propia vida. La capacidad cognitiva que se relaciona con esta capacidad de dirigir la propia vida forma parte de las denominadas funciones ejecutivas, una de cuyas vertientes más importantes es la gestión emocional, que es imprescindible para la toma de decisiones reflexivas. La educación emocional se convierte, por este motivo, en un aspecto clave de la educación de las personas. Esta afirmación, sustentada hace ya algunas décadas desde la pedagogía y la psicología, ha encontrado también un soporte equivalente con los avances de otro campo del conocimiento, la neurociencia. En este artículo se aborda el tema de la generación y la gestión de las emociones en un contexto neurocientífico, a partir de las áreas cerebrales implicadas, y se relaciona con un concepto crucial para fomentar el bienestar y la dignidad individuales y colectivas, el éxito vital, que es la sensación subjetiva de sentirse razonablemente bien con uno mismo y con su entorno, de forma proactiva y transformadora.
- 1 June 2020
- Published by Elsevier in Seminars in Cell & Developmental Biology
- Vol. 102, 1-2
Cerebrospinal fluid and central nervous system development
- 1 June 2020
- Published by Elsevier in Seminars in Cell & Developmental Biology
- Vol. 102, 1-2
Cerebrospinal fluid and central nervous system development
- 1 June 2020
- Published by Elsevier in Seminars in Cell & Developmental Biology
- Vol. 102, 3-12
Embryonic cerebrospinal fluid formation and regulation
- 1 June 2020
- Published by Elsevier in Seminars in Cell & Developmental Biology
- Vol. 102, 3-12
Embryonic cerebrospinal fluid formation and regulation
- Open Access
- 10 July 2019
- Published by Frontiers Media SA in Frontiers in Psychology
- Vol. 10, 1622
Genetics and Learning: How the Genes Influence Educational Attainment
The brain is the organ of thought. The word thought is defined as the act of thinking about or considering something: an idea or opinion, or a set of ideas about a particular subject. It implicitly includes the processes of learning. Mental functions, including most if not all aspects of human behavior, such as those related to learning, arise from the activity of the brain. Neural connections that generate and support mental functions are formed throughout life, which enables lifelong learning of new concepts and skills. Both brain formation and function, as well as neural plasticity, are influenced by the activity of a variety of genes and also by epigenetic modifications, which contribute to the regulation of gene expression by adapting it to environmental conditions. In this review, aimed especially at education professionals, I discuss the genetic and epigenetic contributions to mental aspects related to learning processes in terms of heritability. I will argue that, despite most if not all aspects related to learning having a clear genetic background, innate abilities can be enhanced or diminished through educational processes. Thus, the importance of education, in the context of the inheritability of learning processes, will be discussed. The conclusion I draw is that, despite the relatively high genetic heritability shown in most brain processes associated with learning, educational practices are a key contributor to student development, allowing genetically based skills to be enhanced or alternatively diminished. Therefore one of the main goals of education in a changing an uncertain world should be to form adaptable and versatile people who can, and want to, make the most of their capabilities. Thus, knowledge derived from genetics and epigenetics, as well as from neuroscience, should be used to enhance education professionals’ understanding of the biological origins of differences in mental capabilities, thereby empowering them with the possibility to adopt more respectful and flexible educational practices to attain the goal mentioned above.
- 10 July 2019
- Published by Frontiers Media SA in Frontiers in Psychology
- Vol. 10, 1622
Open AccessGenetics and Learning: How the Genes Influence Educational Attainment
The brain is the organ of thought. The word thought is defined as the act of thinking about or considering something: an idea or opinion, or a set of ideas about a particular subject. It implicitly includes the processes of learning. Mental functions, including most if not all aspects of human behavior, such as those related to learning, arise from the activity of the brain. Neural connections that generate and support mental functions are formed throughout life, which enables lifelong learning of new concepts and skills. Both brain formation and function, as well as neural plasticity, are influenced by the activity of a variety of genes and also by epigenetic modifications, which contribute to the regulation of gene expression by adapting it to environmental conditions. In this review, aimed especially at education professionals, I discuss the genetic and epigenetic contributions to mental aspects related to learning processes in terms of heritability. I will argue that, despite most if not all aspects related to learning having a clear genetic background, innate abilities can be enhanced or diminished through educational processes. Thus, the importance of education, in the context of the inheritability of learning processes, will be discussed. The conclusion I draw is that, despite the relatively high genetic heritability shown in most brain processes associated with learning, educational practices are a key contributor to student development, allowing genetically based skills to be enhanced or alternatively diminished. Therefore one of the main goals of education in a changing an uncertain world should be to form adaptable and versatile people who can, and want to, make the most of their capabilities. Thus, knowledge derived from genetics and epigenetics, as well as from neuroscience, should be used to enhance education professionals’ understanding of the biological origins of differences in mental capabilities, thereby empowering them with the possibility to adopt more respectful and flexible educational practices to attain the goal mentioned above.