Ferran Arasa Gil
Current Organizations / Institutes
The organizations/institutes from the scholar's latest article
Ferran Arasa Gil has a total of 10 co-authors. Here are the top co-authors by number of shared publications:
- Agustín Diez Castillo
Universitat de València
1 shared publication - Albert Ribera Lacomba
Institut Català d'Arqueologia Clàssica
1 shared publication - Consuelo Mata Parreño
Universitat de València
1 shared publication Francisco De Manuel Rioja
Arqueologo
1 shared publication- Joan Negre
Universitat Autónoma de Barcelona
1 shared publication - Josep Antoni Ahuir i Domínguez
Museu Arqueològic de Dénia
1 shared publication
Latest Publications
- Open Access
- 19 December 2025
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 57, 237-244
Inscripció romana trobada en les excavacions de València la Vella (Riba-roja de Túria, València)
Presentem una nova inscripció romana trobada en les excavacions de la ciutat visigoda de València la Vella (Riba-roja de Túria,València), on s’havia utilitzat per als fonaments d’un edifici. Es tracta d’un epígraf funerari que adopta la forma d’estela arquitectònica, un tipus de monument que té paral·lels a la propera ciutat d’Edeta. Se’n conserven alguns fragments força malmesos on figuren dos noms incomplets, possiblement d'un matrimoni. La inscripció pot datar-se entre finals del segle I i principis del II dne.
- 19 December 2025
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 57, 237-244
Open AccessInscripció romana trobada en les excavacions de València la Vella (Riba-roja de Túria, València)
Presentem una nova inscripció romana trobada en les excavacions de la ciutat visigoda de València la Vella (Riba-roja de Túria,València), on s’havia utilitzat per als fonaments d’un edifici. Es tracta d’un epígraf funerari que adopta la forma d’estela arquitectònica, un tipus de monument que té paral·lels a la propera ciutat d’Edeta. Se’n conserven alguns fragments força malmesos on figuren dos noms incomplets, possiblement d'un matrimoni. La inscripció pot datar-se entre finals del segle I i principis del II dne.
- Open Access
- 29 January 2025
- Published by Universidad de Alicante Servicio de Publicaciones in Lucentum
- No. 44,p. 185-193
Un tors romà de Dionís trobat a Miraflor (els Poblets, Alacant)
Presentem una escultura romana trobada a la població de Miraflor (Alacant), que aparegué entre els enderrocs en les obres de derrocament d’una casa on s’havia emprat com a material de construcció. La part conservada correspon al tors d’un personatge masculí jove de proporcions menors que el natural, que només porta una pell de felí creuada sobre el pit. Al muscle esquerre conserva l’extrem de la cinta amb què devia portar nugats els cabells. Aquests dos elements permeten identificar-lo amb Dionís/Bacus, divinitat que apareix freqüentment representada en ambients de caràcter domèstic, amb certa freqüència a les villae. Malgrat trobar-se molt incompleta, es pot precisar que pertany a un tipus escultòric del segle IV aC que tingué una gran difusió en època romana imperial amb diferents variants, sovint en formats reduïts. Els paral·lels més pròxims ens porten a proposar una datació aproximada en el segle II dC. L’escultura deu procedir d’alguna villa situada en les proximitats que pertanyia al territori municipal de Dianium.
- 29 January 2025
- Published by Universidad de Alicante Servicio de Publicaciones in Lucentum
- No. 44,p. 185-193
Open AccessUn tors romà de Dionís trobat a Miraflor (els Poblets, Alacant)
Presentem una escultura romana trobada a la població de Miraflor (Alacant), que aparegué entre els enderrocs en les obres de derrocament d’una casa on s’havia emprat com a material de construcció. La part conservada correspon al tors d’un personatge masculí jove de proporcions menors que el natural, que només porta una pell de felí creuada sobre el pit. Al muscle esquerre conserva l’extrem de la cinta amb què devia portar nugats els cabells. Aquests dos elements permeten identificar-lo amb Dionís/Bacus, divinitat que apareix freqüentment representada en ambients de caràcter domèstic, amb certa freqüència a les villae. Malgrat trobar-se molt incompleta, es pot precisar que pertany a un tipus escultòric del segle IV aC que tingué una gran difusió en època romana imperial amb diferents variants, sovint en formats reduïts. Els paral·lels més pròxims ens porten a proposar una datació aproximada en el segle II dC. L’escultura deu procedir d’alguna villa situada en les proximitats que pertanyia al territori municipal de Dianium.
- 19 December 2024
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 56, 9-26
Seixanta anys de la revista Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia (1962-2022). Anàlisi historiogràfica i bibliomètrica
L’any 2022 es van complir seixanta anys de la publicació del primer número de la revista Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, que fou fundada pel professor Miquel Tarradell i Mateu. Amb motiu d’aquest aniversari presentem una anàlisi historiogràfica i bibliomètrica dels cinquanta-quatre números publicats fins aquell any. Hem dividit aquest període en tres etapes per raó dels principals canvis que la revista ha experimentat, en relació amb l’evolució de la disciplina i la introducció de nous sistemes de classificació i avaluació de les revistes científiques en l’àmbit de les humanitats. L’estudi s’aborda en el marc de les publicacions espanyoles sobre Arqueologia, mitjançant la comparació amb altres revistes de temàtica similar.
- 19 December 2024
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 56, 9-26
Seixanta anys de la revista Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia (1962-2022). Anàlisi historiogràfica i bibliomètrica
L’any 2022 es van complir seixanta anys de la publicació del primer número de la revista Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, que fou fundada pel professor Miquel Tarradell i Mateu. Amb motiu d’aquest aniversari presentem una anàlisi historiogràfica i bibliomètrica dels cinquanta-quatre números publicats fins aquell any. Hem dividit aquest període en tres etapes per raó dels principals canvis que la revista ha experimentat, en relació amb l’evolució de la disciplina i la introducció de nous sistemes de classificació i avaluació de les revistes científiques en l’àmbit de les humanitats. L’estudi s’aborda en el marc de les publicacions espanyoles sobre Arqueologia, mitjançant la comparació amb altres revistes de temàtica similar.
- 7 June 2024
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 56, 339-346
Una estela romana amb dos noms personals ibèrics trobada a la població d’Onda (la Plana Baixa, Castelló)
Presentem una nova troballa epigràfica d’època romana feta a la localitat d’Onda (la Plana Baixa, Castelló) l’any 2023. És una estela amb l'encapçalament arrodonit que està trencada en dues parts, però sencera, amb una senzilla inscripció llatina de caràcter funerari que pot datar-se en el s. I d.n.e. El seu interès rau en la presència de dos noms personals ibèrics: el cognom del difunt i el nom del seu pare. Amb aquesta inscripció, a Onda es coneixen onze epígrafs, tots de caràcter funerari.
- 7 June 2024
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 56, 339-346
Una estela romana amb dos noms personals ibèrics trobada a la població d’Onda (la Plana Baixa, Castelló)
Presentem una nova troballa epigràfica d’època romana feta a la localitat d’Onda (la Plana Baixa, Castelló) l’any 2023. És una estela amb l'encapçalament arrodonit que està trencada en dues parts, però sencera, amb una senzilla inscripció llatina de caràcter funerari que pot datar-se en el s. I d.n.e. El seu interès rau en la presència de dos noms personals ibèrics: el cognom del difunt i el nom del seu pare. Amb aquesta inscripció, a Onda es coneixen onze epígrafs, tots de caràcter funerari.
- Open Access
- 6 July 2023
- Published by Universidad Complutense de Madrid (UCM) in Complutum
- Vol. 34 (1) , 197-220
Una aproximación al estudio de los caminos ibéricos en el País Valenciano
En este artículo analizamos la tipología de los caminos ibéricos conocidos en tierras valencianas que puede establecerse a partir de las técnicas utilizadas en su construcción, según se trate de terrenos rocosos que requieren un trabajo de labra, o de tierra donde se construyen muros de contención y terraplenes. También se aborda la problemática que plantea su identificación a partir de las medidas de los ejes de los carros que pueden obtenerse en las rodadas de segura identificación, especialmente en las entradas de los asentamientos. Para ello, se ha analizado un amplio conjunto de caminos, entre los que se ha prestado una especial atención a aquellos que han sido excavados y pueden fecharse de manera aproximada.
- 6 July 2023
- Published by Universidad Complutense de Madrid (UCM) in Complutum
- Vol. 34 (1) , 197-220
Open AccessUna aproximación al estudio de los caminos ibéricos en el País Valenciano
En este artículo analizamos la tipología de los caminos ibéricos conocidos en tierras valencianas que puede establecerse a partir de las técnicas utilizadas en su construcción, según se trate de terrenos rocosos que requieren un trabajo de labra, o de tierra donde se construyen muros de contención y terraplenes. También se aborda la problemática que plantea su identificación a partir de las medidas de los ejes de los carros que pueden obtenerse en las rodadas de segura identificación, especialmente en las entradas de los asentamientos. Para ello, se ha analizado un amplio conjunto de caminos, entre los que se ha prestado una especial atención a aquellos que han sido excavados y pueden fecharse de manera aproximada.
- Open Access
- 23 June 2023
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 55, 281-286
Noves inscripcions romanes de Beniarjó i Gandia (la Safor)
Presentem dues noves inscripcions funeràries d’època romana que s’han trobat en el curs de sengles intervencions arqueològiques portades a terme en els darrers anys a la comarca de la Safor. La primera és una estela que es va trobar completa al centre terrisser de Pardines (Beniarjó) i la segona és un fragment de placa trobat a la vil·la del Rajolar (Gandia). Presentem dues noves inscripcions funeràries d’època romana que s’han trobat en el curs de sengles intervencions arqueològiques portades a terme en els darrers anys a la comarca de la Safor. La primera és una estela que es va trobar completa al centre terrisser de Pardines (Beniarjó) i la segona és un fragment de placa trobat a la vil·la del Rajolar (Gandia). Presentem dues noves inscripcions funeràries d’època romana que s’han trobat en el curs de sengles intervencions arqueològiques portades a terme en els darrers anys a la comarca de la Safor. La primera és una estela que es va trobar completa al centre terrisser de Pardines (Beniarjó) i la segona és un fragment de placa trobat a la vil·la del Rajolar (Gandia).
- 23 June 2023
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 55, 281-286
Open AccessNoves inscripcions romanes de Beniarjó i Gandia (la Safor)
Presentem dues noves inscripcions funeràries d’època romana que s’han trobat en el curs de sengles intervencions arqueològiques portades a terme en els darrers anys a la comarca de la Safor. La primera és una estela que es va trobar completa al centre terrisser de Pardines (Beniarjó) i la segona és un fragment de placa trobat a la vil·la del Rajolar (Gandia). Presentem dues noves inscripcions funeràries d’època romana que s’han trobat en el curs de sengles intervencions arqueològiques portades a terme en els darrers anys a la comarca de la Safor. La primera és una estela que es va trobar completa al centre terrisser de Pardines (Beniarjó) i la segona és un fragment de placa trobat a la vil·la del Rajolar (Gandia). Presentem dues noves inscripcions funeràries d’època romana que s’han trobat en el curs de sengles intervencions arqueològiques portades a terme en els darrers anys a la comarca de la Safor. La primera és una estela que es va trobar completa al centre terrisser de Pardines (Beniarjó) i la segona és un fragment de placa trobat a la vil·la del Rajolar (Gandia).
- Open Access
- 20 October 2022
- Published by Universitat de Valencia in Cuadernos de Geografía de la Universitat de València
- No. 108-9,p. 315-333
Els parcel·laris medievals del secà al terme municipal de Castelló de la Plana (la Plana Alta)
En els terrenys de secà del terme municipal de Castelló de la Plana, situats al nord i oest de la ciutat,es conserven tres parcel·laris formats per una sèrie de camins paral·lels situats a intervals pròxims quees coneixen com a “quadres”. Tot i que foren considerats inicialment com una possible centuriacióromana, la documentació coneguda permet datar-los a principis del segle xiv. La seua gran extensiófa que puguen considerar-se com els més importants fins ara estudiats entre els parcel·laris medievalsvalencians. Per les mateixes raons, aquestes intervencions realitzades amb l’objectiu d’ordenar l’espaiagrari d’una manera regular, han deixat una empremta perdurable en el paisatge rural d’aquesta ciutat,avui malauradament desfigurat per importants transformacions urbanístiques.
- 20 October 2022
- Published by Universitat de Valencia in Cuadernos de Geografía de la Universitat de València
- No. 108-9,p. 315-333
Open AccessEls parcel·laris medievals del secà al terme municipal de Castelló de la Plana (la Plana Alta)
En els terrenys de secà del terme municipal de Castelló de la Plana, situats al nord i oest de la ciutat,es conserven tres parcel·laris formats per una sèrie de camins paral·lels situats a intervals pròxims quees coneixen com a “quadres”. Tot i que foren considerats inicialment com una possible centuriacióromana, la documentació coneguda permet datar-los a principis del segle xiv. La seua gran extensiófa que puguen considerar-se com els més importants fins ara estudiats entre els parcel·laris medievalsvalencians. Per les mateixes raons, aquestes intervencions realitzades amb l’objectiu d’ordenar l’espaiagrari d’una manera regular, han deixat una empremta perdurable en el paisatge rural d’aquesta ciutat,avui malauradament desfigurat per importants transformacions urbanístiques.
- Open Access
- 6 September 2022
- Published by Editorial CSIC in Archivo Español de Arqueología
- Vol. 95, e14
Una aproximación a la arquitectura doméstica en la ciudad romana de Lesera (Forcall, Castellón). La domus I
En este artículo estudiamos los restos de la primera domus excavada en el municipio augusteo de Lesera (Forcall, Castellón). En las excavaciones pudieron diferenciarse tres fases constructivas que pueden fecharse entre finales del siglo I a. C. y la época flavia. De ellas, la primera y la tercera son las mejor conocidas y representan momentos diferentes del proceso de cambio cultural de sus habitantes. La primera casa tenía un porche en el lado este, estaba dividida en seis estancias y fue destruida por un incendio hacia el 30-40 d. C. La tercera se edificó hacia el 70-90 d. C. y presenta elementos arquitectónicos y ornamentales propiamente romanos. Es una casa de corredor dividida en cuatro estancias: una cocina dotada de un hogar de ladrillo, dos habitaciones y un gran salón de representación decorado con pintura mural y cornisas de estuco. Su abandono hacia mediados del siglo II señala el principio de un largo proceso de declive de la ciudad.
- 6 September 2022
- Published by Editorial CSIC in Archivo Español de Arqueología
- Vol. 95, e14
Open AccessUna aproximación a la arquitectura doméstica en la ciudad romana de Lesera (Forcall, Castellón). La domus I
En este artículo estudiamos los restos de la primera domus excavada en el municipio augusteo de Lesera (Forcall, Castellón). En las excavaciones pudieron diferenciarse tres fases constructivas que pueden fecharse entre finales del siglo I a. C. y la época flavia. De ellas, la primera y la tercera son las mejor conocidas y representan momentos diferentes del proceso de cambio cultural de sus habitantes. La primera casa tenía un porche en el lado este, estaba dividida en seis estancias y fue destruida por un incendio hacia el 30-40 d. C. La tercera se edificó hacia el 70-90 d. C. y presenta elementos arquitectónicos y ornamentales propiamente romanos. Es una casa de corredor dividida en cuatro estancias: una cocina dotada de un hogar de ladrillo, dos habitaciones y un gran salón de representación decorado con pintura mural y cornisas de estuco. Su abandono hacia mediados del siglo II señala el principio de un largo proceso de declive de la ciudad.
- Open Access
- 1 January 2020
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
- p. 45-58
El Puig del Cid d’Almenara (Plana Baixa, Castelló)
El Puig del Cid (Almenara, Castelló) és una extensa fortificació, situada al nord de Sagunt, a curta distància, que fou donada a conèixer per L. Cebrián Mezquita cap al final del segle xix. Posteriorment, A. Schulten la va identificar amb un campament romà, però les primeres intervencions que s’hi van realitzar van mostrar el seu caràcter medieval. L’any 1980 es va fer una primera campanya d’excavacions en un edifici situat a prop de l’angle SE, amb els resultats de la qual es va fer una primera aproximació cronològica. Ara, la revisió dels materials ha permès precisar una datació entre els segles viii i ix, però encara queden per resoldre qüestions de gran importància, com la seua funció i el context històric en el qual es va construir
- 1 January 2020
- Published by Institut Catala d Arqueologia Classica, ICAC
- p. 45-58
Open AccessEl Puig del Cid d’Almenara (Plana Baixa, Castelló)
El Puig del Cid (Almenara, Castelló) és una extensa fortificació, situada al nord de Sagunt, a curta distància, que fou donada a conèixer per L. Cebrián Mezquita cap al final del segle xix. Posteriorment, A. Schulten la va identificar amb un campament romà, però les primeres intervencions que s’hi van realitzar van mostrar el seu caràcter medieval. L’any 1980 es va fer una primera campanya d’excavacions en un edifici situat a prop de l’angle SE, amb els resultats de la qual es va fer una primera aproximació cronològica. Ara, la revisió dels materials ha permès precisar una datació entre els segles viii i ix, però encara queden per resoldre qüestions de gran importància, com la seua funció i el context històric en el qual es va construir
- Open Access
- 1 January 2020
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 52, 213-217
A fragment of roman sculpture from the villa of Les Hortes (Xalo, la Marina Alta)
We present a fragment of a Roman sculpture representing a winged child figure.This is a representation of Eros, which, due to its small size, must hale been part of a group with at least another larger figure, perhaps Venus.
- 1 January 2020
- Published by Universitat de Valencia in SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia
- Vol. 52, 213-217
Open AccessA fragment of roman sculpture from the villa of Les Hortes (Xalo, la Marina Alta)
We present a fragment of a Roman sculpture representing a winged child figure.This is a representation of Eros, which, due to its small size, must hale been part of a group with at least another larger figure, perhaps Venus.