Rosa Maria Pérez-Capellades
Current Organizations / Institutes
The organizations/institutes from the scholar's latest article
Research Subjects
Rosa Maria Pérez-Capellades has a total of 3 co-authors. Here are the top co-authors by number of shared publications:
- Anna Falcó-Pegueroles
Universitat de Barcelona
2 shared publications - Sergio Ramos Pozón
Faculty of Nursing, University of Barcelona, Spain
2 shared publications - Daniel Pasten‐Araya
Faculty of Nursing University of Barcelona Barcelona Spain
1 shared publication
Latest Publications
- Open Access
- 13 July 2026
- Published by Wiley in Journal of Clinical Nursing
- Vol. 35 (12) , 5745-5764
Conscientious Objection in Euthanasia and Voluntary Assisted Dying From the Perspective of Stakeholders: A Meta‐Synthesis
Aim: Analyse the meaning of conscientious objection to euthanasia and/or physician‐assisted suicide from the perspective of health professionals, students, patients, family members and regulations. Design: Qualitative systematic review. This review was informed by the Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta‐Analyses (PRISMA). Methods: The Joanna Briggs Institute Critical Appraisal Checklist was used to evaluate the included articles. Data were extracted and analysed using meta‐aggregation. Data Source: The CINAHL, PubMed, PsycINFO, Web of Science and Scopus databases were consulted between January and April 2024. The protocol was registered in PROSPERO (ID: 1007658). Results: We analysed 15 articles, mainly published between 2019 and 2023, from Canada, Australia, the United States, Spain, and the Netherlands. Two main findings were identified: non‐moral motivations (perceived competence, social context, and emotional reactions) and moral motivations (ethical principles, moral consciousness, and religious beliefs). Conclusions: Conscientious objection is a complex phenomenon in which moral, emotional, and organisational factors converge. Differentiating between moral and non‐moral motivations is essential to understanding this diversity of reasons for conscientious objection and avoiding oversimplifications. Clear institutional frameworks are needed to facilitate the handling of objections, balance the rights of professionals and patients, and foster a culture of ethical dialogue. Implications: Healthcare professionals, patients, and families need clear tools and criteria to manage conscientious objection related to euthanasia and physician‐assisted suicide. The findings can contribute to the creation of precise institutional guidelines on the referral procedure and mechanisms that ensure a balance between rights and duties. Impact: This meta‐synthesis provides an integrated view of conscientious objection from multiple perspectives. The results contribute to a better understanding of the ethical complexity of conscientious objection and the practical implications for health systems that are in the process of implementing euthanasia and medically assisted dying laws. Reporting Method: PRISMA. Patient or Public Contribution: No patient or public contribution.
- 13 July 2026
- Published by Wiley in Journal of Clinical Nursing
- Vol. 35 (12) , 5745-5764
Open AccessConscientious Objection in Euthanasia and Voluntary Assisted Dying From the Perspective of Stakeholders: A Meta‐Synthesis
Aim: Analyse the meaning of conscientious objection to euthanasia and/or physician‐assisted suicide from the perspective of health professionals, students, patients, family members and regulations. Design: Qualitative systematic review. This review was informed by the Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta‐Analyses (PRISMA). Methods: The Joanna Briggs Institute Critical Appraisal Checklist was used to evaluate the included articles. Data were extracted and analysed using meta‐aggregation. Data Source: The CINAHL, PubMed, PsycINFO, Web of Science and Scopus databases were consulted between January and April 2024. The protocol was registered in PROSPERO (ID: 1007658). Results: We analysed 15 articles, mainly published between 2019 and 2023, from Canada, Australia, the United States, Spain, and the Netherlands. Two main findings were identified: non‐moral motivations (perceived competence, social context, and emotional reactions) and moral motivations (ethical principles, moral consciousness, and religious beliefs). Conclusions: Conscientious objection is a complex phenomenon in which moral, emotional, and organisational factors converge. Differentiating between moral and non‐moral motivations is essential to understanding this diversity of reasons for conscientious objection and avoiding oversimplifications. Clear institutional frameworks are needed to facilitate the handling of objections, balance the rights of professionals and patients, and foster a culture of ethical dialogue. Implications: Healthcare professionals, patients, and families need clear tools and criteria to manage conscientious objection related to euthanasia and physician‐assisted suicide. The findings can contribute to the creation of precise institutional guidelines on the referral procedure and mechanisms that ensure a balance between rights and duties. Impact: This meta‐synthesis provides an integrated view of conscientious objection from multiple perspectives. The results contribute to a better understanding of the ethical complexity of conscientious objection and the practical implications for health systems that are in the process of implementing euthanasia and medically assisted dying laws. Reporting Method: PRISMA. Patient or Public Contribution: No patient or public contribution.
- Open Access
- 13 February 2024
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Revista de Bioética y Derecho
- p. 3-18
La objeción de conciencia en el ámbito sanitario: un equilibrio entre derechos y deberes
L'entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2021 sobre l'eutanàsia a Espanya (2021) ha suscitat un debat rellevant en l'àmbit de la bioètica, com és el de l’objecció de consciència (OC) dels professionals de la salut. Tanmateix, malgrat que la literatura científica ha abordat aquesta qüestió, és cert que la comprensió dels motius subjacents que impulsen els professionals a objectar no està del tot clara. Diversos autors han destacat que l’OC troba els seus fonaments en creences personals, ètica professional, aspectes emocionals i dinàmiques del propi sistema. Al seu torn, s'ha observat com hi ha posicions diverses sobre la legitimitat de l’OC, generant debats sobre la seva validesa. Els objectius d'aquest article són revisar el concepte d’objecció de consciència en l'àmbit sanitari; analitzar els factors que motiven aquest dret; examinar les repercussions de l’OC en la càrrega assistencial dels professionals no objectors; i explorar el seu possible conflicte ètic amb la justícia distributiva en l'atenció sanitària. Finalment, es reflexionarà sobre la possibilitat de l’OC institucional i les seves possibles repercussions en els drets dels pacients i treballadors. The enactment of Organic Law 3/2021 on euthanasia in Spain has sparked a significant debate in the field of bioethics, namely the issue of conscientious objection (CO) among healthcare professionals. However, despite the scientific literature addressing this matter, the understanding of the underlying reasons that drive professionals to object is not entirely clear. Several authors have highlighted that CO is rooted in personal beliefs, professional ethics, emotional aspects, and dynamics within the healthcare system. Simultaneously, there have been varying stances on the legitimacy of CO, leading to debates regarding its validity. The objectives of this article are to review the concept of conscientious objection in the healthcare context, analyze the factors motivating this right, examine the consequences of CO on the workload of non-objecting professionals, and explore its potential ethical conflict with distributive justice in healthcare. Finally, we will reflect on the possibility of institutional CO and its potential implications for the rights of patients and healthcare workers. La entrada en vigor de la Ley Orgánica 3/2021 sobre eutanasia en España (2021), ha propiciado un debate de relevancia en el ámbito de la bioética, como es el de la objeción de conciencia (OC) de los profesionales de la salud. Ahora bien, a pesar de que la literatura científica ha abordado esta cuestión, lo cierto es que la comprensión de los motivos subyacentes que impulsan a los profesionales a objetar no está del todo clara. Diversos autores han destacado que la OC halla sus fundamentos en creencias personales, ética profesional, aspectos emocionales y dinámicas del propio sistema. A su vez, se ha observado cómo hay posiciones diversas sobre la legitimidad de la OC, generando debates sobre su validez. Los objetivos de este artículo son revisar el concepto objeción de conciencia en el ámbito sanitario; analizar los factores que motivan este derecho; examinar las consecuencias de la OC en la carga asistencial de los profesionales no objetores; y explorar su posible conflicto ético con la justicia distributiva en la atención sanitaria. Por último, se reflexionará sobre la posibilidad de la OC institucional y sus posibles consecuencias en los derechos de pacientes y trabajadores. A entrada em vigor da Lei Orgânica 3/2021 sobre a eutanásia na Espanha gerou um debate relevante no campo da bioética, especificamente sobre a questão da objeção de consciência (OC) dos profissionais de saúde. No entanto, embora a literatura científica tenha abordado essa questão, é certo que a compreensão das razões subjacentes que levam os profissionais a objetar não está totalmente clara. Vários autores destacaram que a OC tem suas raízes em crenças pessoais, ética profissional, aspectos emocionais e dinâmicas próprias do sistema. Ao mesmo tempo, observam-se diferentes posições sobre a legitimidade da OC, gerando debates sobre sua validade. Os objetivos deste artigo são revisar o conceito de objeção de consciência no âmbito da saúde, analisar os fatores que motivam esse direito, examinar as consequências da OC na carga assistencial dos profissionais não objetores e explorar seu possível conflito ético com a justiça distributiva na atenção à saúde. Por fim, refletir-se-á sobre a possibilidade da OC institucional e suas possíveis consequências nos direitos dos pacientes e trabalhadores.
- 13 February 2024
- Published by Edicions de la Universitat de Barcelona in Revista de Bioética y Derecho
- p. 3-18
Open AccessLa objeción de conciencia en el ámbito sanitario: un equilibrio entre derechos y deberes
L'entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2021 sobre l'eutanàsia a Espanya (2021) ha suscitat un debat rellevant en l'àmbit de la bioètica, com és el de l’objecció de consciència (OC) dels professionals de la salut. Tanmateix, malgrat que la literatura científica ha abordat aquesta qüestió, és cert que la comprensió dels motius subjacents que impulsen els professionals a objectar no està del tot clara. Diversos autors han destacat que l’OC troba els seus fonaments en creences personals, ètica professional, aspectes emocionals i dinàmiques del propi sistema. Al seu torn, s'ha observat com hi ha posicions diverses sobre la legitimitat de l’OC, generant debats sobre la seva validesa. Els objectius d'aquest article són revisar el concepte d’objecció de consciència en l'àmbit sanitari; analitzar els factors que motiven aquest dret; examinar les repercussions de l’OC en la càrrega assistencial dels professionals no objectors; i explorar el seu possible conflicte ètic amb la justícia distributiva en l'atenció sanitària. Finalment, es reflexionarà sobre la possibilitat de l’OC institucional i les seves possibles repercussions en els drets dels pacients i treballadors. The enactment of Organic Law 3/2021 on euthanasia in Spain has sparked a significant debate in the field of bioethics, namely the issue of conscientious objection (CO) among healthcare professionals. However, despite the scientific literature addressing this matter, the understanding of the underlying reasons that drive professionals to object is not entirely clear. Several authors have highlighted that CO is rooted in personal beliefs, professional ethics, emotional aspects, and dynamics within the healthcare system. Simultaneously, there have been varying stances on the legitimacy of CO, leading to debates regarding its validity. The objectives of this article are to review the concept of conscientious objection in the healthcare context, analyze the factors motivating this right, examine the consequences of CO on the workload of non-objecting professionals, and explore its potential ethical conflict with distributive justice in healthcare. Finally, we will reflect on the possibility of institutional CO and its potential implications for the rights of patients and healthcare workers. La entrada en vigor de la Ley Orgánica 3/2021 sobre eutanasia en España (2021), ha propiciado un debate de relevancia en el ámbito de la bioética, como es el de la objeción de conciencia (OC) de los profesionales de la salud. Ahora bien, a pesar de que la literatura científica ha abordado esta cuestión, lo cierto es que la comprensión de los motivos subyacentes que impulsan a los profesionales a objetar no está del todo clara. Diversos autores han destacado que la OC halla sus fundamentos en creencias personales, ética profesional, aspectos emocionales y dinámicas del propio sistema. A su vez, se ha observado cómo hay posiciones diversas sobre la legitimidad de la OC, generando debates sobre su validez. Los objetivos de este artículo son revisar el concepto objeción de conciencia en el ámbito sanitario; analizar los factores que motivan este derecho; examinar las consecuencias de la OC en la carga asistencial de los profesionales no objetores; y explorar su posible conflicto ético con la justicia distributiva en la atención sanitaria. Por último, se reflexionará sobre la posibilidad de la OC institucional y sus posibles consecuencias en los derechos de pacientes y trabajadores. A entrada em vigor da Lei Orgânica 3/2021 sobre a eutanásia na Espanha gerou um debate relevante no campo da bioética, especificamente sobre a questão da objeção de consciência (OC) dos profissionais de saúde. No entanto, embora a literatura científica tenha abordado essa questão, é certo que a compreensão das razões subjacentes que levam os profissionais a objetar não está totalmente clara. Vários autores destacaram que a OC tem suas raízes em crenças pessoais, ética profissional, aspectos emocionais e dinâmicas próprias do sistema. Ao mesmo tempo, observam-se diferentes posições sobre a legitimidade da OC, gerando debates sobre sua validade. Os objetivos deste artigo são revisar o conceito de objeção de consciência no âmbito da saúde, analisar os fatores que motivam esse direito, examinar as consequências da OC na carga assistencial dos profissionais não objetores e explorar seu possível conflito ético com a justiça distributiva na atenção à saúde. Por fim, refletir-se-á sobre a possibilidade da OC institucional e suas possíveis consequências nos direitos dos pacientes e trabalhadores.