Alfredo Moraza-Barea
Research Interests
Alfredo Moraza-Barea has a total of 11 co-authors. Here are the top co-authors by number of shared publications:
- Ane Lopetegi-Galarraga
Euskal Herriko Unibertsitatea – Universidad del País Vasco
1 shared publication - Iñigo Orue Beltrán de Heredia
Investigador Independiente
1 shared publication - Jaione Agirre García
Museo de Arqueología de Álava BIBAT
1 shared publication - José Antonio Mujika-Alustiza
Research Group on Prehistory IT‐1223‐19 University of the Basque Country
1 shared publication - José Manuel Valle Melón
Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU)
1 shared publication - José Miguel Edeso-Fito
Sociedad de Ciencias Aranzadi
1 shared publication
Latest Publications
- Open Access
- 11 December 2023
- Published by Universitat Autonoma de Barcelona in Treballs d'Arqueologia
- Vol. 26, 155-187
Estudio histórico del poblamiento, la evolución del paisaje y los usos en la sierra de Aralar
L’ús i la gestió de la muntanya a la serra d’Aralar han pogut ser documentats des del Neolític fins als nostres dies en restes antròpiques que van des de megàlits fins a mines, passant per l’aprofitament de coves i diversos tipus d’assentaments en forma de cabanes. Aquestes evidències han pogut ser inventariades, estudiades i datades en molts casos. La ramaderia, estacional, és l’activitat principal relacionada amb aquestes estructures, i les condicions ambientals, culturals i econòmiques han anat determinant-ne les característiques. Ha estat necessària una metodologia multidisciplinària que donés suport a l’arqueologia per anar estudiant des de 1993 les a vegades esquives restes deixades per les persones que han gestionat els recursos de la zona.
- 11 December 2023
- Published by Universitat Autonoma de Barcelona in Treballs d'Arqueologia
- Vol. 26, 155-187
Open AccessEstudio histórico del poblamiento, la evolución del paisaje y los usos en la sierra de Aralar
L’ús i la gestió de la muntanya a la serra d’Aralar han pogut ser documentats des del Neolític fins als nostres dies en restes antròpiques que van des de megàlits fins a mines, passant per l’aprofitament de coves i diversos tipus d’assentaments en forma de cabanes. Aquestes evidències han pogut ser inventariades, estudiades i datades en molts casos. La ramaderia, estacional, és l’activitat principal relacionada amb aquestes estructures, i les condicions ambientals, culturals i econòmiques han anat determinant-ne les característiques. Ha estat necessària una metodologia multidisciplinària que donés suport a l’arqueologia per anar estudiant des de 1993 les a vegades esquives restes deixades per les persones que han gestionat els recursos de la zona.